En el futbol no deixes d’aprendre mai
Gisela, com et defineixes?
Des de ben petita que una de les meves grans passions és el futbol. Com diuen a casa meva: 'Vas néixer amb una pilota als peus. Jugaves amb els nens al parc, a l’hora del pati de l’escola... anaves a tot arreu amb la pilota'. Però no va ser fins als 15 anys que vaig començar a jugar en un equip de futbol. Abans d’això, portava 10 anys jugant a tennis. M’agradava... però no m’omplia tant com ho fa ara el futbol. A part de que m’apassiona, també em serveix per evadir-me dels demés problemes i desfogar-me després d’un mal dia. Em penedeixo de no haver començat amb el futbol abans. Aquesta és la meva tercera temporada al CE Sabadell, i en aquest esport en general. Vaig començar en la categoria de cadet-juvenil, però només hi vaig durar tres setmanes. Em van pujar al sènior. He de reconèixer que al principi em feia por... tot era nou i tot anava molt ràpid. Però les meves companyes em van acollir molt bé, i ara són el meu equip. Som una pinya, i espero poder compartir camp amb elles durant molt de temps.
Una de les jugadores més tècniques de la plantilla. Estàs d'acord amb mi?
Home, penso que hi ha jugadores més tècniques que jo, però una fa el que pot. Encara em queda moltíssim per aprendre en tots els aspectes. En el futbol no deixes d’aprendre mai, sempre millores coses amb el pas del temps, i jo porto relativament poc temps en aquest món. Queda molt camí per recórrer, i moltes ganes d’aprendre i progressar com a jugadora.
Que creus que es podria millorar a l'equip per tenir més regularitat durant la lliga?
Hauríem de sortir amb la mateixa força i les mateixes ganes a tots els partits. Sabem jugar a futbol, sabem tocar la pilota, quan hi posem ganes veiem que les coses surten bé. Amb això no vull dir que hi hagi partits en els quals sortim sense ganes, sinó que indiferentment de qui siguin les nostres rivals, hem de fer el nostre joc de sempre. També cal dir que som un equip molt jove, i ens falta experiència en el camp. Quan topem amb un equip de veteranes, el seu joc dur i contundent ens afecta molt. També s’ha vist que ens desmoralitzem molt quan ens cau un gol en contra. Ens han arribat a remuntar partits els quals hem començat guanyant. Aquest és un aspecte força important que hauríem de canviar. Hi ha partits que som un equip a la primera part, i a la segona semblem un altre completament diferent. Penso que ens estem formant com a equip encara. Han pujat moltes jugadores del cadet i poc a poc ens estem adaptant les unes amb les altres. També hi ha hagut un canvi d’entrenador, un canvi de sistema de joc... Trobo que per ser un equip “nou” en aquest aspecte, les coses estan sortint prou bé. Queda molta lliga encara, molts punts per lluitar i moltes sorpreses que donar.
Aquest any es veuen més gols en jugada de falta i serveis de córner. A que creus que es deu aquest fet?
Si, és cert. En els entrenaments els hem treballat molt més aquest any, tant els córners com les faltes, i per això hem millorat en les jugades a pilota parada. Tot i que penso que en podríem fer molts més si perdéssim la por que tenim algunes a donar-li de cap a la pilota. Hem de seguir treballant aquest aspecte.
Gaudeixes més donant una assistència, o marcant un gol?
Aquesta pregunta és interessant... A tothom li agrada marcar gols. Aquella sensació de que has sigut tu qui ha enviat la pilota dins la xarxa és molt satisfactòria, sobretot si és un gol important pel teu equip en un moment clau del partit. Per exemple, sempre recordaré un gol que vaig marcar des de fora de l’àrea gran quan quedaven menys de 10 minuts pel final d’un partit que anàvem 3-3, i va significar la victòria pel meu equip. Aquell moment va ser espectacular. Però jo disfruto molt més donant una assistència que marcant un gol en si. Per mi, donar una assistència és senyal de que he fet bé la meva feina, i això és el que em fa sentir millor. Una de les diverses funcions d’un migcampista, a part d’intentar recuperar pilotes, és crear jugades. Si aquestes acaben en ocasió de gol o dins la xarxa, vol dir que he fet bé la part que em toca.
Sabadell i futbol femení. Com ho veus?
En evolució... tot i que tampoc es per tirar coets. Sembla ser que cada cop hi ha més equips femenins en el món del futbol, tot i que encara queda moltíssim per fer. El nostre club crec que n’és un bon exemple en la ciutat de Sabadell, ja que disposem de sis equips femenins en total si no m’equivoco. Tot i així, com sempre ha passat en aquesta societat, tot el que sigui femení segueix estant infravalorat. I no només en el món de l’esport, sinó també en altres aspectes de la vida. Per això opino que hem de seguir lluitant per fer-nos sentir, per demostrar que mereixem ser valorades com qualsevol equip masculí, tenir els mateixos drets i les mateixes oportunitats. Com sempre, els diners és un altre gran problema. Qui està disposat a invertir econòmicament en un equip femení? Ben pocs... Cal promocionar el futbol femení, sobretot en els mitjans de comunicació, que és la manera més directa de fer-ho arribar a la gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada