A sis punts del cel del play-off d'ascens, o a sis punts de l’infern del play-off de descens. Enmig de tot i amb possibilitats de tot el millor, però també de tot el pitjor.
La UE Sant Andreu aquestes últimes setmanes està passant una ratxa dolenta de resultats, però que en el que és joc, combina moments espesos amb estones realment brillants per a la categoria de Segona B. Potser una de les circumstàncies que no em convencen, és la caiguda d’intensitat i física dels últims minuts de partit, on realment l’equip pateix per a poder treure els resultats que s’esperen d’ell.
El que té de bó l’equip, és unes excel·lents individualitats que en qualsevol moment et poden donar aquell plus per a trencar al rival, però potser li falta acabar d’engranar correctament les peces, per aconseguir que els partits es posin més en franquesa i no s’hagi de patir tant. Exemples com partits contra Huracan o Lleida Esportiu, on s’ha anat per davant del marcador i s’han tingut forces ocasions per a matar al rival i que desprès el contrari t’empata o fins i tot et guanya, son exemples de que aquests engranatges encara fallen.
A més, ara, ja es comencen a notar els casos típics de càrrega de minuts a mitja temporada, i les lesions que acostumen a aparèixer emparellades a aquest factor, tant les musculars, com les viscudes a Lleida al principi del partit, com les més greus com la de Marcos, on el millor és fer descansar al jugador per que la cosa no vagi a més, però a costa de debilitar l’esquadra amb una baixa important per al partit proper contra els oriolans.
L’entrenador sabrà i veurà si al mercat d’hivern cal reforçar alguna posició per arreglar aquests desajusts que es noten sempre a aquestes alçades de la competició, però sempre es trobarà amb les limitacions del mercat, que es pot trobar i que pot arribar a costar, cosa que comporta també unes limitacions econòmiques per part del club.
Ara és quan l’afició ha de donar a la grada el plus que els jugadors els caldrà per a aguantar els partits d’hivern, els que precíssament per el fred o per altres causes, son els de menys afluència d’afició al camp, però per pròpia experiència us dic que els jugadors tard o d’hora recompensen a aquesta afició fidel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada