Un dels motors del Soses Femení, Sílvia Ginés.
Avui entrevistem a una jugadora de les terres de Lleida, que s'autodefineix del Lleida i periquita, però que juga vestida de blaugrana, en el Soses Femení, equip que en les últimes temporades ha estat jugant en el mateix grup que el CE Sabadell. El curiós del cas, és que Soses és una població de gairebé 1.800 habitants, i tant mateix té equip sènior i filial femenins, tot un detall de la bona feina que es fa allà en el futbol femení. Sílvia Ginés ens ha contestat molt amablement a la nostre entrevista:
Que consideres que ha sigut per tu el més important en la teva carrera esportiva?
El més important per mi durant tots aquests anys a sigut el poder gaudir de jugar a Primera Nacional, actual Segona Divisió, una experiencia de la qual vaig apendre la majoria de coses que puc aportar avui en dia al futbol, tot i que sempre es poden apendre coses noves.
Com vas descobrir el futbol i on vas començar a practicar-lo?
Futbolísticament puc dir per sort o per desgràcia que sóc una rodamons en aixo del futbol femení. Vaig començar a donar-li cops a la pilota al 2001 al equip del meu poble, Tàrrega, on hi vaig ser dues temporades. Desprès vaig anar a jugar a Nacional (C.F Pardinyes Temp.03-04) i on desgraciadament vaig patir un descens de categoria.
Les temporades 2004 fins 2006, per proximitat, vaig anar a parar al F.F Cervera – Segarra (passat al futbol sala) que érem a Primera Catalana.
Al anar a Lleida a estudiar vaig fitxar per l’AEM ( Temp.2006-2007) on vaig estar fins al hivern ja que a causa de pocs minuts, vaig anar al C.F Pardinyes, que també estava a Nacional, a acabar la temporada. A la següent, la 2007-08 vam organitzar un equip a Torrefarrera que es va acabar desfent, ja que la directiva no va apostar per el futbol femení.
Desprès de tantes anades i vingudes d’equips vaig prendre'm un any de relax futbolístic, però a la 2009-10 vaig tornar a donar-li a la pilota a Gimenells, on hi havien la majoria de noies que vam fer el Torrefarrera, per desprès, passar a l'estiu del 2010 fins l’actualitat al Soses Femení, on puc assegurar que han tornat a despertar aquelles ganes que tenia sempre de jugar han tornat, on més que un equip, som una família.
També vas jugar en alguna selecció, veritat?
Si, a l'any 2003 em varen seleccionar per a la Selecció de Lleida, i varem jugar uns quants amistosos, per acabar jugant un campionat amb les seleccions de Girona, Tarragona i Lleida.
On t'hagués agradat també jugar?
M'hagués agradat vestir la samarreta de l'actual Lleida Esportiu, i també la del RCD Espanyol, i el meu màxim hagués estat arribar a jugar amb la Selecció Catalana, coses que ara ja serien pràcticament impossibles, però que de ben petita eren les meves il·lusions.
Com valores personalment la temporada que ha acabat?
L’he trobat una mica irregular, resultats que ningù s’esperava, partits molt extranys… molta diferència de joc en comparació a l’any passat.
I com valores la temporada del teu equip?
Sincerament crec que com a equip podríem haver fer molt millor les coses, treure més bons resultats ja que tenim gent per poder aconseguir-ho. Si ho miro individualment, sé que si les lesions i la regularitat m’hagués deixat, hagués fet més bona temporada i per tant, ajudat més al meu equip.
Quina ha sigut la sorpresa positiva i la decepció per tu de la categoria?
Sens dubte la sorpresa es la gran temporada del Garrigues Femení. Ningú apostava per elles, i en canvi, han sabut jugar les seves cartes. La decepció és per el meu propi equip, per no poder haver lluitat per posicions més altes.
Contra quins equips tens una motivació especial? En aquests partits normalment surts amb més confiança o més nervis a la gespa?
Sempre motiva molt més jugar els derbis, suposo que ja pel “pique” que es forma per tot això, ja surts amb més ganes (tot i que no hauria de ser així). Els nervis per mi, son com les amigues al camp, es deixen fora fins un cop acabat el partit.
Com veus el futur del futbol femení?
Ha millorat molt comparat anys endarrere, ja que ara està més ben mirat i sembla que ja la premsa i la gent en general aposta més per nosaltres, tot i que mai serà vist com el futbol masculí. Ara sols espero i desitjo que això no deixi de créixer i de que es valori tot el treball de la gent que està darrera, com vosaltres.
I dels dos partits contra el CE Sabadell, que en penses del seu joc?
El partit a Sabadell ens va costar molt, tant és així que als últims dos minuts van saber donar-li la volta al marcador i vam acabar perdent 3-2. Va ser un partit molt igualat fins al final on els canvis fets per l'equip arlequinat, van donar l'aire que necessitaven per treure el partit que estava en un punt mort.
A la tornada es van notar molt les baixes del mig del camp, on hi havia, per mi, de les jugadores més importants d’aquest equip, però tot i així van demostrar que son un grup en el qual hi ha molt futur i una bona base, a més, sempre es bó veure jugadores “petites” com debuten.
A seguir així la temporada que vé i a millorar sempre que es puguin els resultats!
Des de la nostre plana, agraïr totes les informacions, comentaris, detalls, fotografies i altres coses que ens ha fet arribar na Sílvia des de que ens va descobrir i desitjar-li que segueixi gaudint del nostre esport. I com diu ella... Salut i Força futbol femení!
.JPG)
